Perquè brilla el Sol?

El Sol és l'estrella del sistema planetari en què es troba la Terra i, per això, és la més propera a nosaltres i la que mostra un major brillantor aparent. Però per què brilla el Sol? Com fa la seva llum per arribar fins a nosaltres? Com es reflecteix en els altres astres?

El Sol, font d'un corrent constant de calor i de llum, essencial per a la vida a la Terra, és una massa gasosa d'aproximadament 1.390.000 quilòmetres de diàmetre. Igual que altres estrelles, el Sol està compost principalment d'hidrogen gasós. La temperatura de la superfície del Sol és de gairebé 10,000 graus F, però augmenta fins gairebé 27.000.000 graus F en el seu centre. En el nucli de les estrelles, la pressió i la temperatura són prou elevades com per propiciar que els àtoms col · lisionin entre si freqüentment i amb violència. En aquestes col.lisions es fusionen dos o més àtoms en un de sol, reacció que rep el nom de fusió nuclear. És aquest procés el que permet que el Sol i totes les altres estrelles desprenguin energia i brillin. En el nostre sol, 564 milions de tones d'hidrogen són transformades en 560 milions de tones de heli cada segon. Els quatre milions de tones que aparentment falten es van transformar en energia. Una gran quantitat d'energia, una quantitat fabulosa d'energia, com es pot apreciar aplicant la famosa equació d'Einstein*, que parla precisament de l'equivalència massa-energia. Aquesta energia resultant de les reaccions termonuclears viatja des del centre fins a la superfície del Sol, on és radiada en forma de llum a l'espai circumdant, en el qual viatja a una velocitat propera als 300.000 km / s. La Terra intercepta només una quantitat ínfima d'aquest flux generosíssim d'energia, i quasi la totalitat escapa cap a l'espai interestel en totes direccions. Quan aquesta llum troba un obstacle en el seu camí xoca contra la superfície d'aquest i una part és reflectida i una altra absorbida. És la llum reflectida la que ens permet veure els diferents planetes i astres sense llum pròpia, com la Lluna, igual que ens permet veure els objectes que ens envolten i el seu color.

* La velocitat de la llum en el buit, segons la Teoria de la Relativitat d'Einstein, és una constant per a tots els observadors i es representa mitjançant la lletra c (del llatí celeritas). En el Sistema Internacional d'Unitats pren el valor de 299.792,458 km / s.Tenint en compte que la distància mitjana Sol-Terra és 1 UA (Unitat Astronòmica) i equival a 149.675.000 km, podem dir que ens trobem a uns 8 minuts llum del Sol o, el que és el mateix, que la llum que veiem en l'actualitat fa 8 minuts que es va originar en la nostra estrella.